|
S'ha dit de vegades, que l'artista
és un posseït
dels déus. Aquesta creença pot vindre de l'intent
d'explicar per què hi
ha persones que fan coses que a uns altres ni se'ls passa pel cap.
Crec
que és més aviat a
l'inversa: la imatge que tenim dels déus la hi
devem a aquells que ens han contat, dibuixat o esculpit el rostre
d'allò que no es veu.
El sagrat sobrepassa els
límits de la religió.
Es relaciona amb el diví, però també es refereix a
tot allò digne de
veneración i respecte incondicional en qualsevol esfera, inclosa
la de
l'art.
Tot el que és
considerat
sagrat desperta passions i influeix en la
relació amb els altres i en la forma de veure el món. Per
açò, la
relació de l'artista amb el sagrat és sempre personal i
arriscada.
|