L'art no es repeteix a si mateix. Una mateixa obra no diu el mateix al llarg del temps, tampoc en diferents llocs, ni per a cada persona, ni per a la mateixa persona quan els anys passen. Per això es diu que una obra d'art és oberta, perquè el seu missatge pot semblar sense fronteres i donar motiu a múltiples interpretacions.

Hi ha figures que s'obliden i tornen a recuperar-se, les hi ha tancades en un moment i llocs concrets i altres que traspassen fronteres culturals. Una de les figures més difoses en l'espai i el temps és la de l'animal fantàstic, fruit del joc de la imaginació, de l'observació de la naturalesa i de la por al desconegut en un intent de conjurar-lo. Aquests éssers s'han plasmat en objectes rituals, en edificis de caràcter religiós o en les parets de coves i, encara que no els entenguem com qui els va dibuixar o va gravar, són éssers que segueixen estant carregats de sugeriments.